October 29th 2009
(Español) deficiones de federalismos
This content is not available in català
July 27th 2009
(Español) europakoak baino ez gehiegi (”europeos pero no demasiado”)
This content is not available in català
March 31st 2009
absent
“Quan el president Barack Obama arribi a Londres la setmana que vinent, trobarà a faltar una gran potència en la taula de la cimera mundial: Europa. Cinc dels vint líders presents en la reunió del G-20 seran europeus, en representació de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i la UE, però el tot serà menys que la suma de les seves parts. Hi haurà molts europeus, però no hi haurà Europa [...]
Però on és Europa? [...] Si Europa es resisteix a ocupar un paper que encara està al seu abast i que tant els Estats Units com la Xina, en conjunt, volen encara que ocupi, no és per una decisió conscient. Però no decidir també és una decisió. Si seguim com estem, els europeus haurem pres la decisió de no estar junts, i acabarem separats”.
Com Timothey Garton Ash recordava en el suplement dels diumenges de El Pais d’ahir alguna cosa manca a les cimeres del G-20. Però els líders europeus, o millor dit, els líders dels països que componen Europa, no s’han assabentat o no volen assabentar-se. Prefereixen estar dividits i febles, que units i forts. Així són: bells durmientes (i despistats).
March 23rd 2009
transcendir les fronteres
En “El País” d’ahir es va publicar una carta d’un lector. Aquesta carta no parlava exactament d’Europa, tractava d’altres qüestions, coses d’aquí (qüestions nacionals: transvasaments, etc…). Però al final es feia una reflexió el significat de la qual semblava universal i transcendia la dimensió nacional de l’assumpte tractat:
“Si anhelem altre món més just i humà i busquem globalitzar la justícia i la solidaritat, és necessari transcendir les fronteres i compartir amb altres pobles el que tenim. Així, Espanya, Europa i el món tindran un futur més esperançador”
“Transcendir les fronteres i compartir amb altres pobles el que tenim”: Tant de bo els líders europeus escoltin algun dia aquestes paraules, es despertin del seu estat semi dorment i siguin capaços d’unir les seves forces en lloc de proposar-nos els seus “juiguitos” de sempre (egoismes nacionals).
March 18th 2009
la Unió que no hi és
Fa 2 setmanes el diari italià, Il Manifesto, va publicar en primera pàgina una editorial del periodista Astrit Dakli (”La Unió que no hi és”):
Potser el discurs que Ferenç Gyurcsany va pronunciar el diumenge passat a Brussel·les no passarà a la història com un nou discurs de Fulton, perquè la personalitat del primer ministre hongarès no té tanta influència sobre els assumptes mundials com va tenir Winston Churchill en el seu temps; en resum, segons el seu discurs un nou “mur de ferro” ha tornat a dividir en dos a Europa.
[...] (Els nous estats membres de la UE) demanen solidaritat i ajuda “als seus germans majors” occidentals, que prefereixen no fer cas: millor cadascun pel seu costat. Caldria unitat polític-social, però aquesta ningú no l’ha volgut mai de debò [...] Podem continuar anomenant-la Unió Europea, però sembla evident que d’unió ja no en té gens - si alguna vegada n’ha tingut una mica.
Encara que les paraules de “Il Manifesto” semblin molt dures (perquè és inevitable constatar que alguna cosa ha canviat a Europa des del final de la segona guerra mundial) és veritat que en moments crítics com aquests, en lloc dels juguitos egoistes de sempre, ens agradaria veure entre els nostres líders més unió, més solidaritat i més determinació europeista.
February 15th 2009
Tinc una pregunta per a Vostè Sra. Europa
Les eleccions europees de juny s’apropen i com sabreu encara que es tracti d’una institució d’àmbit europeu l’experiència ens demostra que durant aquestes campanyes hi ha la costum parlar molt poc d’Europa.
Hem decidit prendre nosaltres mateixos la iniciativa elaborant amb vosaltres un qüestionari de 20 preguntes per a després fer-les arribar a les formacions polítiques, perquè contestin. La novetat és que aquestes preguntes tindrien un contingut veritablement europeu i reflectirien les inquietuds de la ciutadania referent a això.
Proposa des d’ara LES TEVES preguntes per als candidats de les eleccions europees, escrivint-les aquí sota en els comentaris del blog. Quantes més propostes rebem, millor.
Per a facilitar el debat us preguem ficar solament les teves preguntes sense cap altre tipus de comentari i signant amb la teva adreça de correu electrònic. El termini restarà obert fins el 10 de març.
Per a qualsevol tipus de comentari o suggeriment escriure a europeistak@gmail.com
February 15th 2009
Mentrestant a Romania…
Fa poc temps a Catalunya, es va debatre sobre la possibilitat que les borses de plàstic que es distribueixen en els comerços siguin de pagament, per a intentar així reduir l’enorme consum de plàstic que aquests objectes impliquen. La proposta al final no va ser adoptada. No obstant això, a Romania, un dels països que es van unir a la Unió Europea fa poc, si que van aconseguir impulsar aquesta mesura:
“a partir d’aquest any els romanesos haurien de pagar 20 bani (5 cèntims) per cada borsa de plàstic [...] Segons les estadístiques cada romanès utilitza prop de 250 borses de plàstic l’any. L’any passat 5.000 milions de borses van ser distribuïdes en els comerços de Romania”.
Hi ha gent que es pregunta per a què serveix el procés d’apropament europeu, quina és la seva real utilitat i en què ha pogut servir la recent ampliació de la UE. La resposta tracta de crear un espai en el qual es pugui competir en pràctiques virtuoses. En lloc de realitzar-les amb canons i armes, ho fem en altres àmbits (ciència, educació, medi ambient, solidaritat, etc.). La idea de base és que com més allarguem aquest espai de competició virtuosa, més resultats positius podrem obtenir. Solament cooperant junts i de manera cada vegada més estreta podrem arribar a aquella “massa crítica” que permeti a Europa convertir-se en un veritable espai de pau, solidaritat i prosperitat.
January 15th 2009
Una mirada des de Moscou: Europa unida? Potser
Estrenem avui un nou espai en el nostre blog per veure que tal semblen des de fora Europa i la Unió Europea.
Comencem des de Moscou, a Rússia, on Francesco Cannatá ens conta les seves impressions:
Parlant d’Europa, sembla clar que des de fora a poc a poc es comença a percebre-la com una institució, sobretot a conseqüència de l’euro. El problema europeu resideix potser en l’ús de la força. Potser.
Potser l’opció pacifista pugui resultar seductora, però potser podria conduir al fracàs.
En Moscou hi ha una publicitat d’una marca de cotxes, que el seu slogan celebra el “dret a la força”. Dit això, sembla tractar-se d’una cultura política que dista en anys llum de l’europea.
Com acabarà tot això? No se sap….però ningú pot fingir que al dia d’avui no existeixi un conjunt anomenat Europa. Encara que els europeus ho tinguin difícil.
