March 31st 2009
absent
“Quan el president Barack Obama arribi a Londres la setmana que vinent, trobarà a faltar una gran potència en la taula de la cimera mundial: Europa. Cinc dels vint líders presents en la reunió del G-20 seran europeus, en representació de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i la UE, però el tot serà menys que la suma de les seves parts. Hi haurà molts europeus, però no hi haurà Europa [...]
Però on és Europa? [...] Si Europa es resisteix a ocupar un paper que encara està al seu abast i que tant els Estats Units com la Xina, en conjunt, volen encara que ocupi, no és per una decisió conscient. Però no decidir també és una decisió. Si seguim com estem, els europeus haurem pres la decisió de no estar junts, i acabarem separats”.
Com Timothey Garton Ash recordava en el suplement dels diumenges de El Pais d’ahir alguna cosa manca a les cimeres del G-20. Però els líders europeus, o millor dit, els líders dels països que componen Europa, no s’han assabentat o no volen assabentar-se. Prefereixen estar dividits i febles, que units i forts. Així són: bells durmientes (i despistats).
