JEF Catalunya

Fa 2 setmanes el diari italià, Il Manifesto, va publicar en primera pàgina una editorial del periodista Astrit Dakli (”La Unió que no hi és”):

Potser el discurs que Ferenç Gyurcsany va pronunciar el diumenge passat a Brussel·les no passarà a la història com un nou discurs de Fulton, perquè la personalitat del primer ministre hongarès no té tanta influència sobre els assumptes mundials com va tenir Winston Churchill en el seu temps; en resum, segons el seu discurs un nou “mur de ferro” ha tornat a dividir en dos a Europa.

[...] (Els nous estats membres de la UE) demanen solidaritat i ajuda “als seus germans majors” occidentals, que prefereixen no fer cas: millor cadascun pel seu costat. Caldria unitat polític-social, però aquesta ningú no l’ha volgut mai de debò [...] Podem continuar anomenant-la Unió Europea, però sembla evident que d’unió ja no en té gens - si alguna vegada n’ha tingut una mica.

Encara que les paraules de “Il Manifesto” semblin molt dures (perquè és inevitable constatar que alguna cosa ha canviat a Europa des del final de la segona guerra mundial) és veritat que en moments crítics com aquests, en lloc dels juguitos egoistes de sempre, ens agradaria veure entre els nostres líders més unió, més solidaritat i més determinació europeista.

No Comments yet »

Què és la guerra? Ningú no sap res d’ella… L’última data de fa més de quaranta anys. Els seus escassos testimonis, als quals distingeix una medalla, són uns ancians que repapiegen[...] És cert que, després d’haver agitat Europa per la nostra turbulència durant segles, ens hem tornat pacífics a l’envellir. Però quan se’ns busca, se’ns troba… Cal anar a la guerra, la sort està èscrita! No n’hi ha por, hi anirem[...]

El mateix va ocórrer amb els austríacs, els belgues, els anglesos, els russos, els turcs i a continuació els italians. En una setmana, 20 milions d’homes civilitzats, ocupats a viure, a estimar, a guanyar diners, en llaurar-se un futur, han rebut la consigna d’interrompre’l tot per a anar a matar altres homes[...]

Quan s’ha vist la guerra com jo l’acabo de veure, un es pregunta: “Com es pot acceptar una cosa així? Quin tractat de fronteres, quin honor nacional pot legitimar una cosa semblant? Com es pot maquillar d’ideal allò que és simple bandidatge, i obligar a admetre’l?” [...]

A qui es pregunta encara per a que coi serveix unir Europa i a tots els líders europeus, que actualment pateixen  de falta d’inspiració, li convindria fer una ullada a les pàgines escrites per gent com Gabriel Chevallier, persones que van conèixer l’horror de la guerra entre veïns europeus amb els seus propris ulls.

No Comments yet »

“Més enllà de les hipòtesis, el que queda clar és que el Consell de Defensa Sud-americà és altre cop de mà del president que un dia va dir: “Suramérica té capacitat per a moure el tauler polític de tot el món en benefici de les nostres nacions”

Doncs si, senyor Lula, Vè. té raó. Però igual estaria bé que l’hi recordi als seus homòlegs europeus de tant en tant, perquè últimament aquí a Europa, parlar d’Unió es parla, però després es fa poc i, sobretot, es dorm molt. Potser les seves paraules despertin als nostres líders dormits?

No Comments yet »

This content is not available in català

No Comments yet »

This content is not available in català

1 Comment »

This content is not available in català

No Comments yet »

Les eleccions europees de juny s’apropen i com sabreu encara que es tracti d’una institució d’àmbit europeu l’experiència ens demostra que durant aquestes campanyes hi ha la costum parlar molt poc d’Europa.

Hem decidit prendre nosaltres mateixos la iniciativa elaborant amb vosaltres un qüestionari de 20 preguntes per a després fer-les arribar a les formacions polítiques, perquè contestin. La novetat és que aquestes preguntes tindrien un contingut veritablement europeu i reflectirien les inquietuds de la ciutadania referent a això.

Proposa des d’ara LES TEVES preguntes per als candidats de les eleccions europees, escrivint-les aquí sota en els comentaris del blog. Quantes més propostes rebem, millor.

Per a facilitar el debat us preguem ficar solament les teves preguntes sense cap altre tipus de comentari i signant amb la teva adreça de correu electrònic. El termini restarà obert fins el 10 de març.

Per a qualsevol tipus de comentari o suggeriment escriure a europeistak@gmail.com

39 Comments »

“No és l’insuficient coneixement del nostre passat comú una de les raons de la debilitat de la identitat europea, i aquesta debilitat, al seu torn, un dels obstacles que ens impedeixen avançar i actuar junts quan més ho necessitem? [...] Hi ha un dèficit d’identitat europea, i mentre no es cobreixi serà difícil evitar les ensopegades”

En un extraordinari editorial de la setmana passada publicat a El País, Carles Casajuana, ambaixador d’Espanya al Regne Unit i guanyador del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, ens parlava d’indentitat europea i del futur d’aquesta idea que seguim defensant, la d’una Europa veritablement Unida.

“Dante, Montaigne, Shakespeare, Cervantes i Goethe se sentien fills d’una tradició que enfonsava les seves arrels a Roma i Atenes. Durant segles, aquest sentiment era comú entre les persones educades, que rarament se sentien estrangeres dins del continent. Es pot dir el mateix dels ciutadans europeus d’avui? No estaria bé que, abans d’entrar a la universitat, els estudiants de la Unió haguessin de superar, en un dels cursos de secundària, una assignatura d’història i cultura europees amb un temari semblant en tots els Estats membres?”

No Comments yet »

 Avui, divendres 13 de febrer, se celebra la cinquena jornada de l’estalvi energètic, gairebé en contemporània amb l’aniversari del Protocol de Kyoto (16 de febrer). La iniciativa, denominada “M’illumino di meno” (”M’il·lumino de menys”) és de la transmissió radiofònica “Caterpillar” (Ràdio RAI 2), i té - des de 2008 - el patrocini del Parlament Europeu: per aquesta raó, en les darreres dues edicions, ha obtingut un èxit creixent també fora d’Itàlia. L’objectiu de la manifestació és de sensibilitzar institucions, associacions, empreses i simples ciutadans sobre el tema de l’estalvi energètic, proposant activitats - grans o petites - per a disminuir les despeses innecessàries.

En les precedents edicions “M’illumino di meno” ha contagiat milions de persones en tot el continent en una alegre competició de bones pràctiques mediambientals. En 2008, el “silenci energètic” va implicar les principals places europees: a Roma el Colosseo, el Pantheon, la Fontana di Trevi, el Palazzo del Quirinale (Presidència de la República), Montecitorio (Càmera dels diputats) i Palazzo Madama (Senat de la República), en Verona la Sorra, en Torino la Basílica de Superga, a Venècia Plaza San Marco, a Florència Palazzo Vecchio, a Nàpols el Maschio Angioino, a Bolonya Plaza Maggiore, a Milà el Duomo i Plaça del Teatre de la Scala, però també París, Londres, Viena, Atenes, Barcelona, Dublín, Edimburg, Sofia, Palma de Mallorca, Ljubljana i moltes altres ciutats a Alemanya, Espanya, Anglaterra, Romania s’han “il·luminat de menys”.

Per a participar-ne més, visiteu la web oficial de la iniciativa: http://milluminodimeno.blog.rai.it/ (en italià).

No Comments yet »

En les fàbriques angleses els obrers contesten a la presència  de companys italians i portuguesos (”British workers first”). Mentrestant, en les barriades italianes van caçant romanesos (”Fuori zingari i romeni”) considerats l’origen dels mals italians. És aquesta l’Europa de les nacions que alguns tant enyoraven? És aquest el bon camí?

Alguns pensen que si, que d’aquesta forma per fi s’acaba aquella cursilada d’intentar unir als pobles europeus tornant als gloriosos temps del proteccionisme, de les fronteres tancades, de la por al veí i de la sang vessada de milers i milers d’europeus morts inútilment en els camps de batalla. Alguns pensen així. Doncs nosaltres no.

No Comments yet »