April 16th 2009
(Español) Canadá y Europa
This content is not available in català
March 31st 2009
“Quan el president Barack Obama arribi a Londres la setmana que vinent, trobarà a faltar una gran potència en la taula de la cimera mundial: Europa. Cinc dels vint líders presents en la reunió del G-20 seran europeus, en representació de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i la UE, però el tot serà menys que la suma de les seves parts. Hi haurà molts europeus, però no hi haurà Europa [...]
Però on és Europa? [...] Si Europa es resisteix a ocupar un paper que encara està al seu abast i que tant els Estats Units com la Xina, en conjunt, volen encara que ocupi, no és per una decisió conscient. Però no decidir també és una decisió. Si seguim com estem, els europeus haurem pres la decisió de no estar junts, i acabarem separats”.
Com Timothey Garton Ash recordava en el suplement dels diumenges de El Pais d’ahir alguna cosa manca a les cimeres del G-20. Però els líders europeus, o millor dit, els líders dels països que componen Europa, no s’han assabentat o no volen assabentar-se. Prefereixen estar dividits i febles, que units i forts. Així són: bells durmientes (i despistats).
March 27th 2009
El 19 de juny de 1999, els 29 ministres d’educació europeus es van reunir a Bolonya per a signar la declaració finalitzada per a la creació d’un espai europeu d’educació superior. Tal reorganització hagués hagut de conferir major transparència en les llicenciatures a nivell internacional, i millorar la qualitat de l’educació i l’oferta dels cursos per als estudiants amb la intenció de doctorar-se més ràpidament i així trobar una ocupació en un país estranger. De moment no existeix cap vincle legal, ni per als països involucrats, ni entre els propis estats.
En realitat la qüestió sembla ser més senzilla del que creiem: la majoria dels estudiants no ha entès que és de debò el procés de Bolonya. Tots, o gairebé tots, ho veuen com una limitació del seu dret a estudiar en la universitat i això perquè causaria la progressiva privatització i la retallada d’inversions públiques en les universitats. Però no és així! Si es privatitza i es talla els diners públics en les universitats, els responsables són els governs d’Espanya i de la Comunitat Autònoma de Catalunya, no Europa! Com sempre s’”utilitza” Europa d’una manera incorrecta.
Filippo De Agostini - Federico Martire
March 25th 2009
Mirek Topolanek, president de torn de la Unió Europea (UE), ha sucumbit aquest dimarts a una moció de censura de l’esquerra a Praga i ha anunciat la seva dimissió com a primer ministre de la República Txeca. Topolanek podria seguir aquests mesos com primer ministre en funcions i concloure al juny el seu mandat com president dels Vint-i-set. Tal com desitja l’oposició que li ha derrocat, però la seva abrupta caiguda agraba la incertesa institucional en la qual es consumeix la Unión. Pendent que Irlanda aprovi en referèndum el Tractat de Lisboa, Topolanek ja havia advertit que si ell queia del Senat txec, on el seu partit té gairebé la meitat dels vots, no ratificarà el tractat que ha aprovat la Cambra baixa.
March 23rd 2009
En “El País” d’ahir es va publicar una carta d’un lector. Aquesta carta no parlava exactament d’Europa, tractava d’altres qüestions, coses d’aquí (qüestions nacionals: transvasaments, etc…). Però al final es feia una reflexió el significat de la qual semblava universal i transcendia la dimensió nacional de l’assumpte tractat:
“Si anhelem altre món més just i humà i busquem globalitzar la justícia i la solidaritat, és necessari transcendir les fronteres i compartir amb altres pobles el que tenim. Així, Espanya, Europa i el món tindran un futur més esperançador”
“Transcendir les fronteres i compartir amb altres pobles el que tenim”: Tant de bo els líders europeus escoltin algun dia aquestes paraules, es despertin del seu estat semi dorment i siguin capaços d’unir les seves forces en lloc de proposar-nos els seus “juiguitos” de sempre (egoismes nacionals).
March 22nd 2009
En una entrevista al diari italià “Il Corriere della Sera”, el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, ha avisat a Europa dels perills de polítiques econòmiques i socials proteccionistes i aïllacionistes en resposta a la crisi: “Proteccionisme econòmic-polític i aïllacionisme duran problemes encara més difícils de resoldre”, ha afirmat Zoellick sense amagar la seva preocupació pels 47 països, ja sigui d’Europa o fora d’ella, que ja han adoptat polítiques “nacionalistes”.
Finalment, Zoellick ha aconsellat als Estats membres de la UE a no tancar-se en si mateixos: “La història demostra que Europa resisteix o cau tota junta”.