Archive for March, 2009

March 31st 2009

absent

“Quan el president Barack Obama arribi a Londres la setmana que vinent, trobarà a faltar una gran potència en la taula de la cimera mundial: Europa. Cinc dels vint líders presents en la reunió del G-20 seran europeus, en representació de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i la UE, però el tot serà menys que la suma de les seves parts. Hi haurà molts europeus, però no hi haurà Europa [...]

Però on és Europa? [...] Si Europa es resisteix a ocupar un paper que encara està al seu abast i que tant els Estats Units com la Xina, en conjunt, volen encara que ocupi, no és per una decisió conscient. Però no decidir també és una decisió. Si seguim com estem, els europeus haurem pres la decisió de no estar junts, i acabarem separats”.

Com Timothey Garton Ash recordava en el suplement dels diumenges de El Pais d’ahir alguna cosa manca a les cimeres del G-20. Però els líders europeus, o millor dit, els líders dels països que componen Europa, no s’han assabentat o no volen assabentar-se. Prefereixen estar dividits i febles, que units i forts. Així són: bells durmientes (i despistats).

No Comments yet »

March 31st 2009

mirant-se el llombrígol

“Doncs el que encara no ha entès aquesta elit política [...] ni ho entendrà mentre segueixi mirant-se el llombrígol, és que si la Unió Europea no va bé, la República Txeca anirà pitjor”

 

Encara que l’article de Daniel Espargeixi que es publica en El País d’avui estigui relacionat amb la República Txeca i la seva gestió de la presidència de la UE, la seva conclusió podria aplicar-se a qualsevol altre país europeu, veient la falta de solidarietat i d’unitat que estan demostrant entre ells en aquest moment.

No Comments yet »

March 30th 2009

El dilema d’Europa (segons Giuliano Amato)

L’últim número de Limes, revista italiana de geopolítica italiana, ha publicat una entrevista a l’expresident del govern italià Giuliano Amato (”Itàlia existirà”), en la qual es parlava d’Itàlia i molt més. Reproduïm algunes parts de l’entrevista:

LIMES: Aquesta identitat europea que està naixent, comunitària però no nacional, implica un dilema que té doble sortida: una és replegar-se en identitats locals i l’altra és apostar per Europa. Cap a quina d’aquestes dues possibilitats ens estem inclinant?

Amato.: Molt més cap al regional i això per culpa de l’elit europea que s’ha afeblit molt. És veritat que avui és més difícil trobar una missió atractiva per a Europa, com aquella a la qual es van enfrontar els seus pares fundadors, és a dir, la creació d’una unió que ens alliberés de la plaga de les guerres fraticides entre nosaltres.

[...] Avui aquella missió està culminada, però portant-la a terme Europa va créixer, va adquirir noves responsabilitats i d’aquesta manera, va crear expectatives: els europeus saben molt bé que poden esperar una mica d’ella. Si se senten decebuts per Europa, si se senten menys prop d’ella del què alguns de nosaltres volguéssim [...] això no és a causa de l’absència d’una missió, sinó a l’inadequat lideratge actual a fer allò que els europeus esperen. No oblidem que el lideratge europeu està compost per liders nacionals que el dia d’avui estan replegats sobre si mateixos, perseguint cadascú la seva pròpia identitat i gairebé tots defensant les seves particularitats davant Europa.

LIMES: I Europa els serveix com a defensa?

Amato: Exacte, els serveix com a escut per a defensar-se quan han de prendre algunes decisions difícils: diuen que és Europa qui les exigeix, contribuint així a fomentar l’hostilitat cap a ella.

 

No Comments yet »

March 27th 2009

Europa, Catalunya i Bolònia

El 19 de juny de 1999, els 29 ministres d’educació europeus es van reunir a Bolonya per a signar la declaració finalitzada per a la creació d’un espai europeu d’educació superior. Tal reorganització hagués hagut de conferir major transparència en les llicenciatures a nivell internacional, i millorar la qualitat de l’educació i l’oferta dels cursos per als estudiants amb la intenció de doctorar-se més ràpidament i així trobar una ocupació en un país estranger. De moment no existeix cap vincle legal, ni per als països involucrats, ni entre els propis estats.

En realitat la qüestió sembla ser més senzilla del que creiem: la majoria dels estudiants no ha entès que és de debò el procés de Bolonya. Tots, o gairebé tots, ho veuen com una limitació del seu dret a estudiar en la universitat i això perquè causaria la progressiva privatització i la retallada d’inversions públiques en les universitats. Però no és així! Si es privatitza i es talla els diners públics en les universitats, els responsables són els governs d’Espanya i de la Comunitat Autònoma de Catalunya, no Europa! Com sempre s’”utilitza” Europa d’una manera incorrecta.

Filippo De Agostini - Federico Martire

 

 

No Comments yet »

March 26th 2009

Sorpresa!

Quina sorpresa! Sembla que els socialistes europeus (PSE) a la fi estiguin discutint sobre la possibilitat de buscar-se un candidat per a la Comissió Europea que no sigui Barroso (PPE). Serà veritat?

 

Pg.: Fa gairebé un any, ja estavem allà, al peu del canó donant la llanda.

No Comments yet »

March 25th 2009

un model “desconnectat”

Fa algunes setmanes el President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en presentar els objectius de la presidència espanyola de la UE que comença l’1 de gener de 2010, va mostrar la seva disposició a “assumir més responsabilitats a mantenir la pau i seguretat internacional, en l’entorn més proper i també en el llunyà, quan estigui en risc la pau mundial”. El president va concloure el seu discurs dient que amb “el col·lapse dels grans models heretats del segle passat” només ens queda un model. “Aquest model és Europa, és la pax europea” va dir. Els Joves Federalistes Europeus esperem que sigui aquest el camí que se segueixi des d’ara i no què el Govern va emprendre la setmana passada.

L’anunci de la retirada de les tropes espanyoles a Kosovo ha estat defensat pel president del Govern com “lògic”, ja que Espanya no pot afavorir la consolidació d’un Estat que no reconeix sense caure en contradicció. Encara que hagi hagut desmentits i matisos a les declaracions de la Ministra de Defensa sobre aquesta retirada, vam expressar la nostra profunda perplexitat a aquest efecte. No critiquem la decisió de la retirada en si mateixa, però sí les formes de l’anunci. Ens ha semblat deplorable que Espanya prengui una decisió i l’anunciï sense consultar els seus col·legues europeus.

La notícia realment va sorprendre els nostres veïns i aliats europeus presents a Kosovo, ja que l’anunci es va fer sense informar-los amb anterioritat. Recordem que les tropes espanyoles a Kosovo estan sota comandament italià: però segons sembla Itàlia, que és el seu soci principal, no ha estat consultada. Un general italià ha expressat el seu viu malestar al periòdic Il Corriere della Sera: “els espanyols retiren els seus 632 militars de la zona oest de Kosovo, on operaven sota el nostre comandament i ni tan sols s’han pres la molèstia de fer-nos una trucada”. No obstant això, els italians no han estat els únics en assabentar-se de la decisió espanyola a través dels mitjans de comunicació.

Els mitjans de comunicació han posat l’accent en la decepció que ha provocat aquesta decisió espanyola en terres Nord-americanes sense reflectir que en realitat el malestar és sobretot europeu, per ser aquests països els més interessats d’un punt de vista geopolític que les coses surtin bé a Kosovo i en la resta dels Balcans.

Si avui és Espanya qui anuncia la seva retirada sense avisar els seus aliats, en un futur, quan Europa cooperi en altra zona i gestioni altra missió que sigui de particular interès estratègic per a Espanya, altres països com Alemanya, França o Itàlia podran sentir-se lliures d’anunciar la seva retirada sense avisar els espanyols?

La manera que Espanya ha anunciat la seva retirada de Kosovo ens causa inquietud perquè així es trenca un principi de solidaritat i de coordinació entre aliats europeus. Som conscients que no es tracta de la primera vegada que un país europeu actua d’aquesta manera, però això en cap cas hauria de ser justificatiu d’una acció no consensuada i tot just comunicada. Per això ens preguntem si és aquest de debò el model de “Unió” europea que Espanya vol promoure: un model “desconnectat”, en el qual cadascun va pel seu costat.

Comments Off

March 25th 2009

anyonebutbarroso.eu

Sembla ser que hi ha gent a qui

no li agrada Barroso….

No Comments yet »

March 25th 2009

Crisi a la República Txeca, crisi a Europa?

Mirek Topolanek, president de torn de la Unió Europea (UE), ha sucumbit aquest dimarts a una moció de censura de l’esquerra a Praga i ha anunciat la seva dimissió com a primer ministre de la República Txeca. Topolanek podria seguir aquests mesos com primer ministre en funcions i concloure al juny el seu mandat com president dels Vint-i-set. Tal com desitja l’oposició que li ha derrocat, però la seva abrupta caiguda agraba la incertesa institucional en la qual es consumeix la Unión. Pendent que Irlanda aprovi en referèndum el Tractat de Lisboa, Topolanek ja havia advertit que si ell queia del Senat txec, on el seu partit té gairebé la meitat dels vots, no ratificarà el tractat que ha aprovat la Cambra baixa.

(http://www.elpais.com/articulo/internacional/mocion/censura/derriba/presidente/turno/UE/elpepuinteur/20090324elpepuint_14/Tes)

No Comments yet »

March 23rd 2009

transcendir les fronteres

En “El País” d’ahir es va publicar una carta d’un lector. Aquesta carta no parlava exactament d’Europa, tractava d’altres qüestions, coses d’aquí (qüestions nacionals: transvasaments, etc…). Però al final es feia una reflexió el significat de la qual semblava universal i transcendia la dimensió nacional de l’assumpte tractat:

“Si anhelem altre món més just i humà i busquem globalitzar la justícia i la solidaritat, és necessari transcendir les fronteres i compartir amb altres pobles el que tenim. Així, Espanya, Europa i el món tindran un futur més esperançador”

“Transcendir les fronteres i compartir amb altres pobles el que tenim”: Tant de bo els líders europeus escoltin algun dia aquestes paraules, es despertin del seu estat semi dorment i siguin capaços d’unir les seves forces en lloc de proposar-nos els seus “juiguitos” de sempre (egoismes nacionals).

No Comments yet »

March 22nd 2009

Robert Zoellick i el proteccionisme europeu

En una entrevista al diari italià “Il Corriere della Sera”, el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, ha avisat a Europa dels perills de polítiques econòmiques i socials proteccionistes i aïllacionistes en resposta a la crisi: “Proteccionisme econòmic-polític i aïllacionisme duran problemes encara més difícils de resoldre”, ha afirmat Zoellick sense amagar la seva preocupació pels 47 països, ja sigui d’Europa o fora d’ella, que ja han adoptat polítiques “nacionalistes”.

Finalment, Zoellick ha aconsellat als Estats membres de la UE a no tancar-se en si mateixos: “La història demostra que Europa resisteix o cau tota junta”.

No Comments yet »

Next »