February 15th 2009
(Español) El 2009 de Europa entre crisis económica y tensiones sociales
This content is not available in català
Archive for February, 2009
February 15th 2009
(Español) La clasificación de Shanghái para la reforma de la universidad
This content is not available in català
February 15th 2009
(Español) De Bolonia a Lovanio: las contradicciones de la reforma universitaria
This content is not available in català
February 15th 2009
(Español) La infección del dinero oscurece el Danubio
This content is not available in català
February 15th 2009
(Español) Siemens paga por un futuro limpio
This content is not available in català
February 15th 2009
Política i economia: una unió no sempre transparent
A algú pot semblar-li que ha passat una eternitat, a uns altres els pot semblar que el temps no ha transcorregut gens, no obstant això el fenomen de la corrupció, aquella trama mai resolta entre política i empresariat, està encara allí imposant-se a l’atenció de tots. Fa divuit anys, les primeres enquestes de “Mani Pulite” (mans netes), conduïdes per la magistratura milanesa sobre la perversa relació entre empresa i política, van destapar una caixa de la qual va sortir de tot: finançaments il·lícits als partits, el cobrament d’impostos revolucionaris a les més variades activitats empresarials, corrupció desbordada en els sectors base de l’administració pública… Sanitat, funcionariat i medi ambient: ni un dels engranatges de la màquina administrativa del país ha resultat indemne d’incrustacions i, al final, una classe sencera de poder ha estat eliminada. Al desembre, quan Transparency International, una ONG que lluita contra la corrupció a través d’iniciatives d’educació ètica i moral, va publicar el seu informe anual, es va rebre la confirmació que no només el fenomen no ha desaparegut, sinó que Itàlia ja està en “bona” companyia en aquesta classificació especial. Transparency Internacional monitoritza l’estat de la corrupció a través de l’ús d’indicis molt interessants. Per exemple, si es vol saber quin grau de pressió exerceixen les multinacionals en les seves activitats a l’estranger, cal consultar el Bribe Payer Index 2008. Es descobreix, d’una banda, que els quals s’embruten menys les mans amb els “sobres”, són les empreses que conten amb una estructura sòlida i econòmicament vàlida; d’altra banda, s’evidencia que, també per a les empreses més virtuoses, la realitat amb una forta inestabilitat política (Àfrica in primis) induïxen sovint a posar a part els bons propòsits i a trobar dreceres fàcils. Com estava previst trobar-se, en aquesta especial classificació Itàlia ocupa un indecorós vintè lloc i s’imposa com la pitjor nació de la UE.
Tampoc és bo per a Itàlia la classificació d’altre índex, aquell en el qual es percep la corrupció. Tobar-se en al mateixa posició que la Seychelles, en el cinquantè lloc i a més, haver perdut deu posicions en un any, del 2007 al 2008, no és gran cosa si s’està parlant d’un estudi que avalua la conscienciació dels ciutadans dels països que han estat analitzats. Per altra banda, les premisses a les quals hem assistit en aquests dies no són de les millors i ens ajuden a trobar proves que puguin confutar aquesta tesi. Bastaria pensar en el caos judicial que ha interessat al partit democràtic, una coalició que a la volta de pocs mesos des del seu naixement ha vist importants exponents indagats per informes poc clars amb societats de serveis ja condemnades per suborn (l’investigador Global Service), per conclusió (l’alcalde de Pescara, el sr. d’Alfonso) i per corrupció (assessors de la junta florentina i el President de la regió de Abruzzo).
Mentrestant, a l’espera que la magistratura completi les seves investigacions i que les acusacions vagin seguides de les eventuals condemnes, Itàlia es consolarà amb l’aprovació de l’enèsim decret de llei que posarà límit a les interceptaciones, sense les quals els escàndols italians s’haguessin quedat en la foscor.
Franco Sessa
February 15th 2009
Tinc una pregunta per a Vostè Sra. Europa
Les eleccions europees de juny s’apropen i com sabreu encara que es tracti d’una institució d’àmbit europeu l’experiència ens demostra que durant aquestes campanyes hi ha la costum parlar molt poc d’Europa.
Hem decidit prendre nosaltres mateixos la iniciativa elaborant amb vosaltres un qüestionari de 20 preguntes per a després fer-les arribar a les formacions polítiques, perquè contestin. La novetat és que aquestes preguntes tindrien un contingut veritablement europeu i reflectirien les inquietuds de la ciutadania referent a això.
Proposa des d’ara LES TEVES preguntes per als candidats de les eleccions europees, escrivint-les aquí sota en els comentaris del blog. Quantes més propostes rebem, millor.
Per a facilitar el debat us preguem ficar solament les teves preguntes sense cap altre tipus de comentari i signant amb la teva adreça de correu electrònic. El termini restarà obert fins el 10 de març.
Per a qualsevol tipus de comentari o suggeriment escriure a europeistak@gmail.com
February 15th 2009
enfortir la identitat europea
“No és l’insuficient coneixement del nostre passat comú una de les raons de la debilitat de la identitat europea, i aquesta debilitat, al seu torn, un dels obstacles que ens impedeixen avançar i actuar junts quan més ho necessitem? [...] Hi ha un dèficit d’identitat europea, i mentre no es cobreixi serà difícil evitar les ensopegades”
En un extraordinari editorial de la setmana passada publicat a El País, Carles Casajuana, ambaixador d’Espanya al Regne Unit i guanyador del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, ens parlava d’indentitat europea i del futur d’aquesta idea que seguim defensant, la d’una Europa veritablement Unida.
“Dante, Montaigne, Shakespeare, Cervantes i Goethe se sentien fills d’una tradició que enfonsava les seves arrels a Roma i Atenes. Durant segles, aquest sentiment era comú entre les persones educades, que rarament se sentien estrangeres dins del continent. Es pot dir el mateix dels ciutadans europeus d’avui? No estaria bé que, abans d’entrar a la universitat, els estudiants de la Unió haguessin de superar, en un dels cursos de secundària, una assignatura d’història i cultura europees amb un temari semblant en tots els Estats membres?”
