February 15th 2009 01:32 pm

Política i economia: una unió no sempre transparent

A algú pot semblar-li que ha passat una eternitat, a uns altres els pot semblar que el temps no ha transcorregut gens, no obstant això el fenomen de la corrupció, aquella trama mai resolta entre política i empresariat, està encara allí imposant-se a l’atenció de tots. Fa divuit anys, les primeres enquestes de “Mani Pulite” (mans netes), conduïdes per la magistratura milanesa sobre la perversa relació entre empresa i política, van destapar una caixa de la qual va sortir de tot: finançaments il·lícits als partits, el cobrament d’impostos revolucionaris a les més variades activitats empresarials, corrupció desbordada en els sectors base de l’administració pública… Sanitat, funcionariat i medi ambient: ni un dels engranatges de la màquina administrativa del país ha resultat indemne d’incrustacions i, al final, una classe sencera de poder ha estat eliminada. Al desembre, quan Transparency International, una ONG que lluita contra la corrupció a través d’iniciatives d’educació ètica i moral, va publicar el seu informe anual, es va rebre la confirmació que no només el fenomen no ha desaparegut, sinó que Itàlia ja està en “bona” companyia en aquesta classificació especial. Transparency Internacional monitoritza l’estat de la corrupció a través de l’ús d’indicis molt interessants. Per exemple, si es vol saber quin grau de pressió exerceixen les multinacionals en les seves activitats a l’estranger, cal consultar el Bribe Payer Index 2008. Es descobreix, d’una banda, que els quals s’embruten menys les mans amb els “sobres”, són les empreses que conten amb una estructura sòlida i econòmicament vàlida; d’altra banda, s’evidencia que, també per a les empreses més virtuoses, la realitat amb una forta inestabilitat política (Àfrica in primis) induïxen sovint a posar a part els bons propòsits i a trobar dreceres fàcils. Com estava previst trobar-se, en aquesta especial classificació Itàlia ocupa un indecorós vintè lloc i s’imposa com la pitjor nació de la UE.

Tampoc és bo per a Itàlia la classificació d’altre índex, aquell en el qual es percep la corrupció. Tobar-se en al mateixa posició que la Seychelles, en el cinquantè lloc i a més, haver perdut deu posicions en un any, del 2007 al 2008, no és gran cosa si s’està parlant d’un estudi que avalua la conscienciació dels ciutadans dels països que han estat analitzats. Per altra banda, les premisses a les quals hem assistit en aquests dies no són de les millors i ens ajuden a trobar proves que puguin confutar aquesta tesi. Bastaria pensar en el caos judicial que ha interessat al partit democràtic, una coalició que a la volta de pocs mesos des del seu naixement ha vist importants exponents indagats per informes poc clars amb societats de serveis ja condemnades per suborn (l’investigador Global Service), per conclusió (l’alcalde de Pescara, el sr. d’Alfonso) i per corrupció (assessors de la junta florentina i el President de la regió de Abruzzo).

Mentrestant, a l’espera que la magistratura completi les seves investigacions i que les acusacions vagin seguides de les eventuals condemnes, Itàlia es consolarà amb l’aprovació de l’enèsim decret de llei que posarà límit a les interceptaciones, sense les quals els escàndols italians s’haguessin quedat en la foscor.

Franco Sessa

Tags:

No Comments yet »

Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

« Tinc una pregunta per a Vostè Sra. Europa | (Español) Corrupción urbanística »